Recerca científica
El dubni es produeix, aïlla o mesura principalment per estudiar tendències atòmiques, nuclears i periòdiques, més que per a un ús comercial a gran escala.
Mendeleev
Taula periòdica
Tots els elements
CatalàCA⌄
Llengües
EnglishENFrançaisFRDeutschDEEspañolESItalianoITPortuguêsPTNederlandsNLPolskiPLSvenskaSVČeštinaCSDanskDANorskNOSuomiFITürkçeTRРусскийRUУкраїнськаUK中文ZH日本語JAБългарскиBGCatalàCAΕλληνικάELEestiETHrvatskiHRMagyarHULëtzebuergeschLBLietuviųLTLatviešuLVRomânăROSlovenčinaSKSlovenščinaSLСрпскиSR한국어KOTiếng ViệtVIBahasa IndonesiaIDBahasa MelayuMSالعربيةARहिन्दीHIไทยTHעבריתHEÍslenskaIS
Element químic · fitxa de referència
105Db
Dubni
El dubni és l’element 105 (Db), situat al període 7, grup 5 i bloc d. No existeix cap mostra macroscòpica que permeti establir experimentalment un estat ordinari a temperatura ambient. La seva configuració electrònica calculada és [Rn] 5f14 6d3 7s2.
Nombre atòmic105
Pes atòmic estàndardSense pes atòmic estàndard
Grup5
Període7
Blocd
Configuració electrònica[Rn] 5f14 6d3 7s2
Estructura electrònica
Què determina la seva química
El dubni és un element superpesant sintètic. Només s’han produït quantitats molt petites d’àtoms, per això la seva química s’estudia àtom a àtom i a partir de les seves cadenes de desintegració.
La seva posició al grup 5 i al bloc d permet anticipar algunes tendències, però els efectes relativistes són importants en nuclis tan pesants. Per això els resultats experimentals són essencials.
Formes químiques
Compostos, ions i materials
No existeixen mostres macroscòpiques del dubni. Els àtoms produïts són tan escassos i tenen una vida tan curta que només es poden estudiar reaccions individuals o propietats inferides a partir d’experiments especialitzats.
Comportament físic
Estat i canvis de fase
No s’ha produït cap mostra macroscòpica del dubni, de manera que propietats ordinàries com la densitat, el punt de fusió i el punt d’ebullició no s’han establert experimentalment.
Presència i aplicacions
On es troba el dubni i per a què s’utilitza
A la pràctica, el dubni es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com recerca científica. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.
A la pràctica
Exemples d’usos reals
Posició periòdica
Què indiquen els elements veïns
El dubni és al període 7, grup 5 i bloc d. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com hafni, tàntal, tungstè, rutherfordi i seaborgi. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Dades de referència
Propietats físiques i atòmiques
Classificaciómetall de transició
Estat a temperatura ambientno establert
Capes electròniques2 · 8 · 18 · 32 · 32 · 11 · 2
Densitatno establert experimentalment
Punt de fusióno establert experimentalment
Punt d’ebullicióno establert experimentalment
Electronegativitat de Pauling—
Primera energia d’ionització—
Afinitat electrònica—
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
Història
Descobriment i identificació
El dubni és sintètic. Es produeix mitjançant reaccions nuclears i s’identifica a partir de les cadenes de desintegració dels àtoms creats. Les quantitats obtingudes són massa petites per formar una mostra visible.
Isòtops i pes atòmic
Com afecta els valors la composició isotòpica
El dubni no té un pes atòmic estàndard. No existeix una mescla isotòpica terrestre característica i estable que permeti calcular una mitjana d’abundàncies.
El dubni no té isòtops estables. Els seus isòtops són radioactius, de manera que la semivida i el mode de desintegració són dades essencials per estudiar-lo.
Seguretat
Manipulació i exposició
El dubni és radioactiu. El seu estudi requereix controls radiològics adequats a l’isòtop, l’activitat, el tipus de radiació i la forma química.