Eines de tall
Compostos de tungstè s’utilitzen en materials molt durs o resistents al calor que conserven el tall baix condicions severes.
El tungstè és l’element 74 (W), situat al període 6, grup 6 i bloc d. A temperatura ambient, el seu estat de referència és sòlid. La seva configuració electrònica és [Xe] 4f14 5d4 6s2.
La subcapa d participa en la química del tungstè. Els metalls de transició poden utilitzar electrons d’energies properes en els enllaços, fet que afavoreix estats d’oxidació variables i compostos de coordinació.
La configuració [Xe] 4f14 5d4 6s2 s’ha d’interpretar juntament amb l’estat d’oxidació: en retirar electrons canvia l’ocupació dels orbitals d i poden variar el color, el magnetisme, l’enllaç i la reactivitat.
Entre les formes químiques importants del tungstè hi ha el metall i els seus aliatges, òxids, halurs i compostos de coordinació. Els estats d’oxidació variables i l’entorn dels lligands poden modificar notablement el color, el magnetisme i la reactivitat.
A temperatura ambient, l’estat de referència és sòlid. La densitat indicada és 19.25 g/cm³. El punt de fusió és 3 687 K (3 414 °C). El punt d’ebullició és 6 203 K (5 930 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.
A la pràctica, el tungstè es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com eines de tall, electrònica i aliatges. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.
Compostos de tungstè s’utilitzen en materials molt durs o resistents al calor que conserven el tall baix condicions severes.
El tungstè s’empra en components electrònics quan resulten útils la seva conductivitat, el comportament semiconductor, resposta òptica o estabilitat química.
El tungstè s’afegeix a aliatges per a modificar resistència mecànica, corrosió, comportament de fusió o prestacions a alta temperatura.
El tungstè és al període 6, grup 6 i bloc d. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com niobi, molibdè, tecneci, tàntal i reni. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
El descobriment del tungstè s’associa a Carl Wilhelm Scheele. El reconeixement de l’element, l’aïllament d’una mostra i la identificació moderna mitjançant el nombre atòmic no sempre van tenir lloc al mateix temps.
El pes atòmic estàndard és 183.84(1). Aquest valor representa la composició isotòpica del material terrestre natural i no la massa d’un únic àtom concret.
El tungstè té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.
Els riscos associats al tungstè depenen de la forma química, la dosi i la via d’exposició. L’element, els seus ions i els seus compostos poden tenir efectes biològics i ambientals molt diferents; cal consultar les dades de seguretat de la substància que es manipula.