Metal·lúrgia i acer
El molibdè intervé en metal·lúrgia i fabricació d’acer com metall base, element d’aliatge o part de la química d’extracció i refinatge.
El molibdè és l’element 42 (Mo), situat al període 5, grup 6 i bloc d. A temperatura ambient, el seu estat de referència és sòlid. La seva configuració electrònica és [Kr] 4d5 5s1.
La subcapa d participa en la química del molibdè. Els metalls de transició poden utilitzar electrons d’energies properes en els enllaços, fet que afavoreix estats d’oxidació variables i compostos de coordinació.
La configuració [Kr] 4d5 5s1 s’ha d’interpretar juntament amb l’estat d’oxidació: en retirar electrons canvia l’ocupació dels orbitals d i poden variar el color, el magnetisme, l’enllaç i la reactivitat.
Entre les formes químiques importants del molibdè hi ha el metall i els seus aliatges, òxids, halurs i compostos de coordinació. Els estats d’oxidació variables i l’entorn dels lligands poden modificar notablement el color, el magnetisme i la reactivitat.
A temperatura ambient, l’estat de referència és sòlid. La densitat indicada és 10.28 g/cm³. El punt de fusió és 2 895 K (2 622 °C). El punt d’ebullició és 4 912 K (4 639 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.
A la pràctica, el molibdè es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com metal·lúrgia i acer, catalitzadors i lubricants. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.
El molibdè intervé en metal·lúrgia i fabricació d’acer com metall base, element d’aliatge o part de la química d’extracció i refinatge.
El molibdè o els seus compostos s’utilitzen com a catalitzadors perquè poden facilitar rutes de reacció i accelerar transformacions químiques sense consumir-se de forma estequiomètrica.
Compostos o materials de molibdè s’utilitzen com a lubricants quan redueixen la fricció o mantenen l’estabilitat a temperatura elevada.
El molibdè és al període 5, grup 6 i bloc d. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com vanadi, crom, manganès, niobi i tecneci. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
El descobriment del molibdè s’associa a Carl Wilhelm Scheele. El reconeixement de l’element, l’aïllament d’una mostra i la identificació moderna mitjançant el nombre atòmic no sempre van tenir lloc al mateix temps.
El pes atòmic estàndard és 95.95(1). Aquest valor representa la composició isotòpica del material terrestre natural i no la massa d’un únic àtom concret.
El molibdè té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.
Els riscos associats al molibdè depenen de la forma química, la dosi i la via d’exposició. L’element, els seus ions i els seus compostos poden tenir efectes biològics i ambientals molt diferents; cal consultar les dades de seguretat de la substància que es manipula.