Recerca científica
El darmstadti es produeix, aïlla o mesura principalment per estudiar tendències atòmiques, nuclears i periòdiques, més que per a un ús comercial a gran escala.
Mendeleev
Taula periòdica
Tots els elements
CatalàCA⌄
Llengües
EnglishENFrançaisFRDeutschDEEspañolESItalianoITPortuguêsPTNederlandsNLPolskiPLSvenskaSVČeštinaCSDanskDANorskNOSuomiFITürkçeTRРусскийRUУкраїнськаUK中文ZH日本語JAБългарскиBGCatalàCAΕλληνικάELEestiETHrvatskiHRMagyarHULëtzebuergeschLBLietuviųLTLatviešuLVRomânăROSlovenčinaSKSlovenščinaSLСрпскиSR한국어KOTiếng ViệtVIBahasa IndonesiaIDBahasa MelayuMSالعربيةARहिन्दीHIไทยTHעבריתHEÍslenskaIS
Element químic · fitxa de referència
110Ds
Darmstadti
El darmstadti és l’element 110 (Ds), situat al període 7, grup 10 i bloc d. No existeix cap mostra macroscòpica que permeti establir experimentalment un estat ordinari a temperatura ambient. La seva configuració electrònica calculada és [Rn] 5f14 6d9 7s1.
Nombre atòmic110
Pes atòmic estàndardSense pes atòmic estàndard
Grup10
Període7
Blocd
Configuració electrònica[Rn] 5f14 6d9 7s1
Estructura electrònica
Què determina la seva química
El darmstadti és un element superpesant sintètic. Només s’han produït quantitats molt petites d’àtoms, per això la seva química s’estudia àtom a àtom i a partir de les seves cadenes de desintegració.
La seva posició al grup 10 i al bloc d permet anticipar algunes tendències, però els efectes relativistes són importants en nuclis tan pesants. Per això els resultats experimentals són essencials.
Formes químiques
Compostos, ions i materials
No existeixen mostres macroscòpiques del darmstadti. Els àtoms produïts són tan escassos i tenen una vida tan curta que només es poden estudiar reaccions individuals o propietats inferides a partir d’experiments especialitzats.
Comportament físic
Estat i canvis de fase
No s’ha produït cap mostra macroscòpica del darmstadti, de manera que propietats ordinàries com la densitat, el punt de fusió i el punt d’ebullició no s’han establert experimentalment.
Presència i aplicacions
On es troba el darmstadti i per a què s’utilitza
A la pràctica, el darmstadti es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com recerca científica. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.
A la pràctica
Exemples d’usos reals
Posició periòdica
Què indiquen els elements veïns
El darmstadti és al període 7, grup 10 i bloc d. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com iridi, platí, or, meitneri i roentgeni. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Dades de referència
Propietats físiques i atòmiques
Classificacióno establerta; probablement metall de transició
Estat a temperatura ambientno establert
Capes electròniques2 · 8 · 18 · 32 · 32 · 16 · 2
Densitatno establert experimentalment
Punt de fusióno establert experimentalment
Punt d’ebullicióno establert experimentalment
Electronegativitat de Pauling—
Primera energia d’ionització—
Afinitat electrònica—
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
Història
Descobriment i identificació
El darmstadti és sintètic. Es produeix mitjançant reaccions nuclears i s’identifica a partir de les cadenes de desintegració dels àtoms creats. Les quantitats obtingudes són massa petites per formar una mostra visible.
Isòtops i pes atòmic
Com afecta els valors la composició isotòpica
El darmstadti no té un pes atòmic estàndard. No existeix una mescla isotòpica terrestre característica i estable que permeti calcular una mitjana d’abundàncies.
El darmstadti no té isòtops estables. Els seus isòtops són radioactius, de manera que la semivida i el mode de desintegració són dades essencials per estudiar-lo.
Seguretat
Manipulació i exposició
El darmstadti és radioactiu. El seu estudi requereix controls radiològics adequats a l’isòtop, l’activitat, el tipus de radiació i la forma química.