Catalitzadors
El platí o els seus compostos s’utilitzen com a catalitzadors perquè poden facilitar rutes de reacció i accelerar transformacions químiques sense consumir-se de forma estequiomètrica.
El platí és l’element 78 (Pt), situat al període 6, grup 10 i bloc d. A temperatura ambient, el seu estat de referència és sòlid. La seva configuració electrònica és [Xe] 4f14 5d9 6s1.
La subcapa d participa en la química del platí. Els metalls de transició poden utilitzar electrons d’energies properes en els enllaços, fet que afavoreix estats d’oxidació variables i compostos de coordinació.
La configuració [Xe] 4f14 5d9 6s1 s’ha d’interpretar juntament amb l’estat d’oxidació: en retirar electrons canvia l’ocupació dels orbitals d i poden variar el color, el magnetisme, l’enllaç i la reactivitat.
Entre les formes químiques importants del platí hi ha el metall i els seus aliatges, òxids, halurs i compostos de coordinació. Els estats d’oxidació variables i l’entorn dels lligands poden modificar notablement el color, el magnetisme i la reactivitat.
A temperatura ambient, l’estat de referència és sòlid. La densitat indicada és 21.45 g/cm³. El punt de fusió és 2 042 K (1 769 °C). El punt d’ebullició és 4 098 K (3 825 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.
A la pràctica, el platí es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com catalitzadors, joieria i aplicacions mèdiques. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.
El platí o els seus compostos s’utilitzen com a catalitzadors perquè poden facilitar rutes de reacció i accelerar transformacions químiques sense consumir-se de forma estequiomètrica.
El platí s’utilitza en joieria per una combinació de color, resistència a la corrosió, brillantor i propietats mecàniques.
El platí s’utilitza en determinades aplicacions mèdiques; la forma química o isotòpica concreta és decisiva per a la seva funció i seguretat.
El platí és al període 6, grup 10 i bloc d. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com rodi, pal·ladi, plata, iridi i or. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
El descobriment del platí s’associa a Antonio de Ulloa. El reconeixement de l’element, l’aïllament d’una mostra i la identificació moderna mitjançant el nombre atòmic no sempre van tenir lloc al mateix temps.
El pes atòmic estàndard és 195.084(9). Aquest valor representa la composició isotòpica del material terrestre natural i no la massa d’un únic àtom concret.
El platí té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.
Els riscos associats al platí depenen de la forma química, la dosi i la via d’exposició. L’element, els seus ions i els seus compostos poden tenir efectes biològics i ambientals molt diferents; cal consultar les dades de seguretat de la substància que es manipula.