Recerca científica
L’hassi es produeix, aïlla o mesura principalment per estudiar tendències atòmiques, nuclears i periòdiques, més que per a un ús comercial a gran escala.
Mendeleev
Taula periòdica
Tots els elements
CatalàCA⌄
Llengües
EnglishENFrançaisFRDeutschDEEspañolESItalianoITPortuguêsPTNederlandsNLPolskiPLSvenskaSVČeštinaCSDanskDANorskNOSuomiFITürkçeTRРусскийRUУкраїнськаUK中文ZH日本語JAБългарскиBGCatalàCAΕλληνικάELEestiETHrvatskiHRMagyarHULëtzebuergeschLBLietuviųLTLatviešuLVRomânăROSlovenčinaSKSlovenščinaSLСрпскиSR한국어KOTiếng ViệtVIBahasa IndonesiaIDBahasa MelayuMSالعربيةARहिन्दीHIไทยTHעבריתHEÍslenskaIS
Element químic · fitxa de referència
108Hs
Hassi
L’hassi és l’element 108 (Hs), situat al període 7, grup 8 i bloc d. No existeix cap mostra macroscòpica que permeti establir experimentalment un estat ordinari a temperatura ambient. La seva configuració electrònica calculada és [Rn] 5f14 6d6 7s2.
Nombre atòmic108
Pes atòmic estàndardSense pes atòmic estàndard
Grup8
Període7
Blocd
Configuració electrònica[Rn] 5f14 6d6 7s2
Estructura electrònica
Què determina la seva química
L’hassi és un element superpesant sintètic. Només s’han produït quantitats molt petites d’àtoms, per això la seva química s’estudia àtom a àtom i a partir de les seves cadenes de desintegració.
La seva posició al grup 8 i al bloc d permet anticipar algunes tendències, però els efectes relativistes són importants en nuclis tan pesants. Per això els resultats experimentals són essencials.
Formes químiques
Compostos, ions i materials
No existeixen mostres macroscòpiques de l’hassi. Els àtoms produïts són tan escassos i tenen una vida tan curta que només es poden estudiar reaccions individuals o propietats inferides a partir d’experiments especialitzats.
Comportament físic
Estat i canvis de fase
No s’ha produït cap mostra macroscòpica de l’hassi, de manera que propietats ordinàries com la densitat, el punt de fusió i el punt d’ebullició no s’han establert experimentalment.
Presència i aplicacions
On es troba l’hassi i per a què s’utilitza
A la pràctica, l’hassi es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com recerca científica. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.
A la pràctica
Exemples d’usos reals
Posició periòdica
Què indiquen els elements veïns
L’hassi és al període 7, grup 8 i bloc d. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com reni, osmi, iridi, bohri i meitneri. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Dades de referència
Propietats físiques i atòmiques
Classificaciómetall de transició
Estat a temperatura ambientno establert
Capes electròniques2 · 8 · 18 · 32 · 32 · 14 · 2
Densitatno establert experimentalment
Punt de fusióno establert experimentalment
Punt d’ebullicióno establert experimentalment
Electronegativitat de Pauling—
Primera energia d’ionització—
Afinitat electrònica—
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
Història
Descobriment i identificació
L’hassi és sintètic. Es produeix mitjançant reaccions nuclears i s’identifica a partir de les cadenes de desintegració dels àtoms creats. Les quantitats obtingudes són massa petites per formar una mostra visible.
Isòtops i pes atòmic
Com afecta els valors la composició isotòpica
L’hassi no té un pes atòmic estàndard. No existeix una mescla isotòpica terrestre característica i estable que permeti calcular una mitjana d’abundàncies.
L’hassi no té isòtops estables. Els seus isòtops són radioactius, de manera que la semivida i el mode de desintegració són dades essencials per estudiar-lo.
Seguretat
Manipulació i exposició
L’hassi és radioactiu. El seu estudi requereix controls radiològics adequats a l’isòtop, l’activitat, el tipus de radiació i la forma química.