Recerca científica
L’oganessó es produeix, aïlla o mesura principalment per estudiar tendències atòmiques, nuclears i periòdiques, més que per a un ús comercial a gran escala.
Mendeleev
Taula periòdica
Tots els elements
CatalàCA⌄
Llengües
EnglishENFrançaisFRDeutschDEEspañolESItalianoITPortuguêsPTNederlandsNLPolskiPLSvenskaSVČeštinaCSDanskDANorskNOSuomiFITürkçeTRРусскийRUУкраїнськаUK中文ZH日本語JAБългарскиBGCatalàCAΕλληνικάELEestiETHrvatskiHRMagyarHULëtzebuergeschLBLietuviųLTLatviešuLVRomânăROSlovenčinaSKSlovenščinaSLСрпскиSR한국어KOTiếng ViệtVIBahasa IndonesiaIDBahasa MelayuMSالعربيةARहिन्दीHIไทยTHעבריתHEÍslenskaIS
Element químic · fitxa de referència
118Og
Oganessó
L’oganessó és l’element 118 (Og), situat al període 7, grup 18 i bloc p. No existeix cap mostra macroscòpica que permeti establir experimentalment un estat ordinari a temperatura ambient. La seva configuració electrònica calculada és [Rn] 5f14 6d10 7s2 7p6.
Nombre atòmic118
Pes atòmic estàndardSense pes atòmic estàndard
Grup18
Període7
Blocp
Configuració electrònica[Rn] 5f14 6d10 7s2 7p6
Estructura electrònica
Què determina la seva química
L’oganessó és un element superpesant sintètic del grup 18. Només s’han produït quantitats minúscules d’àtoms, de manera que la seva química no pot estudiar-se amb mostres macroscòpiques.
La seva posició al grup dels gasos nobles orienta les prediccions, però en un nucli tan pesant els efectes relativistes poden modificar de manera important les tendències esperades. Les dades experimentals continuen sent molt limitades.
Formes químiques
Compostos, ions i materials
No es poden preparar compostos macroscòpics d’oganessó perquè els àtoms produïts són molt pocs i tenen una vida molt curta. Els experiments possibles estudien processos àtom a àtom, com ara l’adsorció, la volatilitat o reaccions individuals.
Comportament físic
Estat i canvis de fase
No s’ha produït cap mostra macroscòpica de l’oganessó, de manera que propietats ordinàries com la densitat, el punt de fusió i el punt d’ebullició no s’han establert experimentalment.
Presència i aplicacions
On es troba l’oganessó i per a què s’utilitza
L’oganessó no té aplicacions comercials. Es produeix únicament en experiments de recerca destinats a estudiar l’estructura nuclear i els límits de la taula periòdica.
A la pràctica
Exemples d’usos reals
Posició periòdica
Què indiquen els elements veïns
L’oganessó és al període 7, grup 18 i bloc p. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com àstat, radó i tennes. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Dades de referència
Propietats físiques i atòmiques
Classificaciódesconeguda; es preveu un comportament de gas noble
Estat a temperatura ambientno establert
Capes electròniques2 · 8 · 18 · 32 · 32 · 18 · 8
Densitatno establert experimentalment
Punt de fusióno establert experimentalment
Punt d’ebullicióno establert experimentalment
Electronegativitat de Pauling—
Primera energia d’ionització—
Afinitat electrònica—
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
Història
Descobriment i identificació
L’oganessó és sintètic. Es produeix mitjançant reaccions nuclears i s’identifica a partir de les cadenes de desintegració dels àtoms creats. Les quantitats obtingudes són massa petites per formar una mostra visible.
Isòtops i pes atòmic
Com afecta els valors la composició isotòpica
L’oganessó no té un pes atòmic estàndard. No existeix una mescla isotòpica terrestre característica i estable que permeti calcular una mitjana d’abundàncies.
L’oganessó no té isòtops estables. Els seus isòtops són radioactius, de manera que la semivida i el mode de desintegració són dades essencials per estudiar-lo.
Seguretat
Manipulació i exposició
L’oganessó és radioactiu. El seu estudi requereix controls radiològics adequats a l’isòtop, l’activitat, el tipus de radiació i la forma química.