Geologia
La presència o composició isotòpica de radó s’utilitza en geologia per estudiar materials, edats o processos de la Terra.
El radó és l’element 86 (Rn), situat al període 6, grup 18 i bloc p. A temperatura ambient, el seu estat de referència és gasós. La seva configuració electrònica és [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p6.
La capa electrònica externa és completa, cosa que redueix molt la tendència a guanyar, perdre o compartir electrons. Aquesta és la causa principal de la baixa reactivitat dels gasos nobles.
La configuració [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p6 representa una capa de valència tancada. Els gasos nobles més pesants poden formar alguns compostos en condicions adequades, de manera que «inert» no significa una absència absoluta de química.
En condicions ordinàries, el radó es presenta com àtoms aïllats. Els seus compostos estables són escassos en comparació amb els dels grups veïns, perquè la capa de valència és completa.
A temperatura ambient, l’estat de referència és gasós. La densitat indicada és 9.73 g/L. El punt de fusió és 202 K (-71.15 °C). El punt d’ebullició és 211.5 K (-61.65 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.
A la pràctica, el radó es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com geologia, salut i recerca científica. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.
La presència o composició isotòpica de radó s’utilitza en geologia per estudiar materials, edats o processos de la Terra.
El radó pot tenir efectes rellevants per a la salut que depenen de la dosi, la forma química i la via d’exposició.
El radó es produeix, aïlla o mesura principalment per estudiar tendències atòmiques, nuclears i periòdiques, més que per a un ús comercial a gran escala.
El radó és al període 6, grup 18 i bloc p. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com iode, xenó, àstat, tennes i oganessó. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
El descobriment del radó s’associa a Friedrich Ernst Dorn. El reconeixement de l’element, l’aïllament d’una mostra i la identificació moderna mitjançant el nombre atòmic no sempre van tenir lloc al mateix temps.
El radó no té un pes atòmic estàndard. No existeix una mescla isotòpica terrestre característica i estable que permeti calcular una mitjana d’abundàncies.
El radó no té isòtops estables. Els seus isòtops són radioactius, de manera que la semivida i el mode de desintegració són dades essencials per estudiar-lo.
El radó és radioactiu. El seu estudi requereix controls radiològics adequats a l’isòtop, l’activitat, el tipus de radiació i la forma química.