Acer inoxidable
El níquel s’utilitza en determinats acers inoxidables per ajustar la microestructura, la resistència a la corrosió o les propietats mecàniques.
El níquel és l’element 28 (Ni), situat al període 4, grup 10 i bloc d. A temperatura ambient, el seu estat de referència és sòlid. La seva configuració electrònica és [Ar] 3d8 4s2.
La subcapa d participa en la química del níquel. Els metalls de transició poden utilitzar electrons d’energies properes en els enllaços, fet que afavoreix estats d’oxidació variables i compostos de coordinació.
La configuració [Ar] 3d8 4s2 s’ha d’interpretar juntament amb l’estat d’oxidació: en retirar electrons canvia l’ocupació dels orbitals d i poden variar el color, el magnetisme, l’enllaç i la reactivitat.
Entre les formes químiques importants del níquel hi ha el metall i els seus aliatges, òxids, halurs i compostos de coordinació. Els estats d’oxidació variables i l’entorn dels lligands poden modificar notablement el color, el magnetisme i la reactivitat.
A temperatura ambient, l’estat de referència és sòlid. La densitat indicada és 8.908 g/cm³. El punt de fusió és 1 729 K (1 456 °C). El punt d’ebullició és 3 003 K (2 730 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.
A la pràctica, el níquel es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com acer inoxidable, bateries, monedes i aliatges monetaris. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.
El níquel s’utilitza en determinats acers inoxidables per ajustar la microestructura, la resistència a la corrosió o les propietats mecàniques.
El níquel participa en determinades químiques de bateries, com material d’elèctrode, component de l’electròlit o part activa de la cel·la segons el disseny.
El níquel s’utilitza en aliatges per a monedes triades per la seva resistència al desgast, corrosió, color i facilitat d’encunyació.
El níquel apareix en aliatges monetaris en les que importen durabilitat, color, resistència a la corrosió i facilitat de fabricació.
El níquel és al període 4, grup 10 i bloc d. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com cobalt, coure, rodi, pal·ladi i plata. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
El descobriment del níquel s’associa a Axel Fredrik Cronstedt. El reconeixement de l’element, l’aïllament d’una mostra i la identificació moderna mitjançant el nombre atòmic no sempre van tenir lloc al mateix temps.
El pes atòmic estàndard és 58.6934(4). Aquest valor representa la composició isotòpica del material terrestre natural i no la massa d’un únic àtom concret.
El níquel té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.
Els riscos associats al níquel depenen de la forma química, la dosi i la via d’exposició. L’element, els seus ions i els seus compostos poden tenir efectes biològics i ambientals molt diferents; cal consultar les dades de seguretat de la substància que es manipula.