El carboni carbonílic té dos substituents carbonats.
En un aldehid, almenys un substituent del carboni carbonílic és hidrogen; aquí no.
L’acetona és C₃H₆O amb estructura CH₃–C(=O)–CH₃. El carboni del grup carbonil està unit a carbonis a tots dos costats; això defineix l’acetona com a cetona.
En CH₃–C(=O)–CH₃, el carboni carbonílic està unit a un grup que conté carboni a cada costat. Aquesta connectivitat distingeix una cetona d’un aldehid.
En un aldehid, almenys un substituent del carboni carbonílic és hidrogen; aquí no.
L’oxigen atrau més densitat electrònica que el carboni. Per això, el carboni carbonílic és relativament pobre en electrons i l’oxigen relativament ric.
Pot estabilitzar moltes espècies polars sense actuar com a donador convencional d’enllaç d’hidrogen.
Els parells solitaris de l’oxigen poden interactuar amb un hidrogen O–H de l’aigua. L’acetona, però, no té O–H o N–H i no és un donador convencional.
El contacte H···O és una interacció atractiva orientada i no converteix aigua i acetona en una nova molècula covalent.
| Fórmula | C₃H₆O / (CH₃)₂CO |
|---|---|
| CAS | 67-64-1 |
| PubChem CID | 180 |
El carboni del C=O està unit a dos carbonis.
L’oxigen té parells solitaris capaços d’interactuar amb un donador O–H o N–H.
No. Comparteixen C₃H₆O però tenen connectivitats diferents: són isòmers constitucionals.