Mendeleev
Mendeleev / Compostos / Compostos
Compostos químics

Dels elements a les substàncies reals.

Aigua, sals, sucres i gasos estan construïts a partir dels elements, però les propietats depenen dels enllaços, la geometria i l’estructura. Cerca un nom o una fórmula o entra per una idea química.

Selecció de referència

Cinquanta compostos: el corpus mestre multilingüe de la primera onada és complet.

La col·lecció cobreix cinquanta compostos de referència, de molècules petites a sòlids iònics i covalents, amb estructura, enllaç, reactivitat, especiació i distinció rigorosa entre compost pur, hidrat, dissolució i material.

Geometria · enllaç d’hidrogen

Aigua

H₂O

Molècula angular i interaccions entre molècules.

Simetria · polaritat molecular

Diòxid de carboni

CO₂

Enllaços polars poden donar un dipol molecular net nul.

Geometria · basicitat

Amoníac

NH₃

El parell solitari del nitrogen governa forma i transferència de protó.

Tetraedre · hidrocarburs

Metà

CH₄

L’alcà més simple i un model de simetria molecular.

Xarxa iònica · unitat fórmula

Clorur de sodi

NaCl

Per què un cristall iònic no és un conjunt de molècules NaCl.

Alcohol · enllaç d’hidrogen

Etanol

C₂H₆O

Un grup –OH polar en una cadena carbonada curta.

Àcid feble · ressonància

Àcid acètic

C₂H₄O₂

Grup –COOH, acetat i diferència entre àcid i vinagre.

Monosacàrid · anòmers

Glucosa

C₆H₁₂O₆

Anell, estereoquímica, formes α/β i mutarotació.

Cetohexosa · isomeria

Fructosa

C₆H₁₂O₆

Mateixa fórmula que la glucosa, carbonil i connectivitat diferents.

Disacàrid · enllaç glicosídic

Sacarosa

C₁₂H₂₂O₁₁

Dues unitats monosacàridiques unides per α(1→2)β.

Àcid dipròtic · exotèrmia

Àcid sulfúric

H₂SO₄

Dos protons àcids, dos equilibris diferents i mescla amb aigua fortament exotèrmica.

Carbonat · cristall iònic

Carbonat de calci

CaCO₃

Ca²⁺ i CO₃²⁻ a la xarxa; carbonat trigonal pla i polimorfs.

Peròxid · enllaç O–O

Peròxid d’hidrogen

H₂O₂

Enllaç O–O, molècula no plana i desproporció cap a H₂O + O₂.

Hidrogencarbonat · amfiprotisme

Bicarbonat de sodi

NaHCO₃

Un ió HCO₃⁻ capaç d’acceptar o cedir un protó.

HCl · distinció aquosa

Clorur d’hidrogen

HCl

HCl molecular separat clarament de l’àcid clorhídric aquós.

Hidròxid · base forta

Hidròxid de sodi

NaOH

Na⁺ / OH⁻, dissolució exotèrmica i neutralització iònica neta.

Oxoàcid · nitrat

Àcid nítric

HNO₃

Un protó àcid, nitrat deslocalitzat i ionització forta en aigua.

Àcid tripròtic · fosfat

Àcid fosfòric

H₃PO₄

Tres grups P–OH i quatre estats de protonació connectats per tres equilibris.

Tres carboxils · citrat

Àcid cítric

C₆H₈O₇

Tres grups –COOH, un hidroxil central i desprotonació cap al citrat.

Carbonil · ressonància

Urea

CH₄N₂O

Ressonància N–C(=O)–N, planaritat i enllaços d’hidrogen.

Cetona · carbonil polar

Acetona

C₃H₆O

Un C=O central: acceptor d’enllaç d’hidrogen però no donador convencional.

Aromàtic · π deslocalitzat

Benzè

C₆H₆

Per què els sis C–C són equivalents malgrat els dibuixos de Kekulé.

Xarxa covalent · SiO₄

Diòxid de silici

SiO₂

Per què el quars és una xarxa Si–O–Si i no un conjunt de molècules O=Si=O.

Diatòmica · càrregues formals

Monòxid de carboni

CO

Molècula de dos àtoms on càrrega formal i càrrega parcial no són el mateix.

Angular · sofre(IV)

Diòxid de sofre

SO₂

Forma angular, ≈119,5° i equilibris del SO₂ dissolt.

Radical · N₂O₄

Diòxid de nitrogen

NO₂

Radical d’electró imparell que es dimeritza reversiblement a N₂O₄.

Alcohol · un –OH

Metanol

CH₄O

L’alcohol més simple: CH₃OH, donador i acceptor d’enllaç d’hidrogen.

Aldehid · hidratació

Formaldehid

CH₂O

L’aldehid més simple i la seva hidratació reversible en aigua.

Triol · xarxa H

Glicerol

C₃H₈O₃

Tres –OH, moltes conformacions i xarxa densa d’interaccions.

Diol · conformacions

Etilenglicol

C₂H₆O₂

Dos –OH terminals i comparació monoalcohol–diol–triol.

Hidroxiàcid · quiralitat

Àcid làctic

C₃H₆O₃

Un –OH, un –COOH i un carboni estereogènic en la mateixa molècula.

Dicarboxílic · dipròtic

Àcid oxàlic

C₂H₂O₄

Dos carboxils adjacents, dues dissociacions i distinció anhidre/dihidrat.

Èster · hidròlisi

Acetat d’etil

C₄H₈O₂

El motiu –C(=O)–O– i una hidròlisi global reversible.

Fenol · fenòxid

Fenol

C₆H₆O

OH directament sobre l’anell aromàtic i base conjugada estabilitzada per ressonància.

Aromàtic · metil

Toluè

C₇H₈

Benzè amb CH₃: aromaticitat conservada, propietats modificades.

Alcà · enllaços σ

Propà

C₃H₈

Tres carbonis saturats, rotació al voltant de σ i combustió completa.

Alquè · enllaç π

Etè

C₂H₄

C=C = σ + π, geometria plana i addició sobre π.

Alquí · triple enllaç

Etí

C₂H₂

C≡C = σ + 2π, geometria lineal i hidrogenació progressiva.

Iònic · carbonat

Carbonat de sodi

Na₂CO₃

Dos Na⁺ per CO₃²⁻, ressonància del carbonat i efervescència amb àcid.

Iònic · solubilitat

Hidròxid de calci

Ca(OH)₂

Ca²⁺ + 2 OH⁻, solubilitat limitada i neutralització per OH⁻.

Òxid · hematita

Òxid de ferro(III)

Fe₂O₃

Fe₂O₃ com a sòlid extens; hematita és una fase i rovell un material variable de corrosió.

Òxid · amfòter

Òxid d’alumini

Al₂O₃

Al₂O₃ com a xarxa extensa amb balanç Al³⁺/O²⁻ i comportament amfòter.

Òxid · xarxa 6:6

Òxid de magnesi

MgO

MgO 1:1 en xarxa tipus NaCl amb coordinació local ideal 6:6.

Nitrat · iònic

Nitrat de potassi

KNO₃

K⁺ + NO₃⁻, nitrat trigonal pla i dissolució en ions hidratats.

Amoni/nitrat

Nitrat d’amoni

NH₄NO₃

Dos ions poliatòmics amb geometries diferents i dissolució endotèrmica.

Amoni/clorur

Clorur d’amoni

NH₄Cl

NH₄⁺ tetraèdric, Cl⁻ i acidesa feble de l’amoni en aigua.

Hipoclorit · HOCl

Hipoclorit de sodi

NaOCl

Na⁺/OCl⁻, clor +1 i equilibri d’especiació HOCl/OCl⁻.

Permanganat · redox

Permanganat de potassi

KMnO₄

MnO₄⁻ tetraèdric, enllaç deslocalitzat i redox dependent del medi.

Sulfat · hidrats

Sulfat de coure(II)

CuSO₄

CuSO₄ anhidre separat del pentahidrat CuSO₄·5H₂O.

Sulfat · guix

Sulfat de calci

CaSO₄

CaSO₄ anhidre separat del guix i de l’hemihidrat.