Nom comú de l’òxid d’alumini.
El terme designa el material Al₂O₃; una forma cristal·lina important és el corindó.
L’òxid d’alumini és Al₂O₃, sovint anomenat alúmina. En el sòlid massiu, Al₂O₃ descriu una xarxa extensa amb proporció global 2 Al : 3 O, no una petita molècula aïllada.
La proporció 2:3 descriu l’estequiometria global. En l’alúmina habitual no hi ha molècules Al₂O₃ independents al cristall.
El terme designa el material Al₂O₃; una forma cristal·lina important és el corindó.
Dos Al³⁺ donen +6 i tres O²⁻ −6. Però el sòlid real no és un gas d’ions lliures: les interaccions són extenses i l’enllaç té caràcter iònic i covalent/polaritzat.
Polarització i compartició electrònica també contribueixen a l’estructura real de l’alúmina.
Pot participar en química àcid–base en totes dues direccions: els àcids poden protonar llocs rics en òxid, mentre bases fortes poden formar espècies aluminat en condicions adequades.
Significa que el sòlid pot participar en reaccions àcid–base en direccions diferents segons el medi.
| Fórmula | Al₂O₃ |
|---|---|
| CAS | 1344-28-1 |
| Forma cristal·lina important | corindó |
No en el sòlid massiu habitual: és una fórmula de composició d’una xarxa extensa.
Per raonar de manera simple sobre neutralitat i estats d’oxidació.
No. Descriu la capacitat de reaccionar en direccions àcid–base diferents segons el medi.