Dues hexoses menys una molècula d’aigua.
El balanç de composició és C₆H₁₂O₆ + C₆H₁₂O₆ − H₂O = C₁₂H₂₂O₁₁. No descriu un mecanisme elemental de síntesi.
La sacarosa és C₁₂H₂₂O₁₁, un disacàrid format per una unitat de glucosa i una de fructosa. Les dues unitats estan unides per un enllaç glicosídic α(1→2)β que implica els dos carbonis anomèrics.
El C1 de la unitat de glucosa i el C2 de la unitat de fructosa participen en l’enllaç glicosídic. La designació és α-D-glucopiranosil-(1→2)-β-D-fructofuranòsid.
El balanç de composició és C₆H₁₂O₆ + C₆H₁₂O₆ − H₂O = C₁₂H₂₂O₁₁. No descriu un mecanisme elemental de síntesi.
L’enllaç glicosídic connecta l’anòmer α de la glucosa amb el centre anomèric β de la fructosa. Aquesta connectivitat determina bona part de la reactivitat.
Com que els dos carbonis anomèrics estan ocupats, la sacarosa no té el mateix equilibri cap a una forma carbonílica lliure que un sucre reductor.
L’aigua participa en el balanç global. A la pràctica, la transformació segueix una via catalitzada per àcid o enzim; l’equació global no descriu cada etapa.
No té un carboni anomèric lliure equivalent; després de la hidròlisi, els monosacàrids alliberats recuperen els seus equilibris α/β.
| Fórmula | C₁₂H₂₂O₁₁ |
|---|---|
| CAS | 57-50-1 |
| PubChem CID | 5988 |
Els dos carbonis anomèrics participen en l’enllaç glicosídic i no es pot obrir un carbonil lliure anàleg al dels sucres reductors.
El balanç global és invers en composició, però el mecanisme real inclou passos i catàlisi.
Conté unitats derivades dels dos monosacàrids unides covalentment; no és una barreja física.