Aigua i química de la vida
L’hidrogen forma part de l’aigua i de nombrosos enllaços presents en la química dels éssers vius.
L’hidrogen és l’element 1 (H), situat al període 1, grup 1 i bloc s. A temperatura ambient, el seu estat de referència és gasós. La seva configuració electrònica és 1s1.
L’hidrogen té un sol electró. Aquesta estructura extremadament simple permet que participi tant en enllaços covalents com en processos on apareix formalment amb estats d’oxidació +1 o −1.
La seva configuració 1s1 explica per què necessita un electró per a completar la primera capa. El comportament concret depèn de l’àtom al qual s’uneix i de l’entorn químic.
L’hidrogen elemental apareix normalment com a molècules H₂. En els seus compostos forma part de l’aigua, els hidrocarburs, els àcids, els hidrurs metàl·lics i una gran varietat de molècules orgàniques.
A temperatura ambient, l’estat de referència és gasós. La densitat indicada és 0.0899 g/L. El punt de fusió és 13.84 K (-259.3 °C). El punt d’ebullició és 20.27 K (-252.9 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.
A la Terra, l’hidrogen es troba sobretot combinat, especialment en l’aigua i en les molècules orgàniques. A escala industrial s’utilitza per fabricar amoníac, en el refinatge de petroli i com a vector energètic, incloses les piles de combustible.
L’hidrogen forma part de l’aigua i de nombrosos enllaços presents en la química dels éssers vius.
L’hidrogen és una matèria primera per fabricar amoníac; l’amoníac s’utilitza després per produir nombrosos fertilitzants nitrogenats.
L’hidrogen s’utilitza en etapes de refinatge i tractament catalític destinades a eliminar impureses o modificar combustibles.
L’hidrogen és al període 1, grup 1 i bloc s. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com liti i beril·li. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
El descobriment de l’hidrogen s’associa a Henry Cavendish. El reconeixement de l’element, l’aïllament d’una mostra i la identificació moderna mitjançant el nombre atòmic no sempre van tenir lloc al mateix temps.
El pes atòmic estàndard s’expressa com l’interval [1.00784, 1.00811]. Les proporcions isotòpiques poden variar lleugerament entre mostres naturals; una única xifra decimal amagaria aquesta variació real.
L’hidrogen té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.
Els riscos associats a l’hidrogen depenen de la forma química, la dosi i la via d’exposició. L’element, els seus ions i els seus compostos poden tenir efectes biològics i ambientals molt diferents; cal consultar les dades de seguretat de la substància que es manipula.