Bateries
El liti participa en determinades químiques de bateries, com material d’elèctrode, component de l’electròlit o part activa de la cel·la segons el disseny.
El liti és l’element 3 (Li), situat al període 2, grup 1 i bloc s. A temperatura ambient, el seu estat de referència és sòlid. La seva configuració electrònica és [He] 2s1.
Els metalls alcalins tenen un sol electró de valència. En perdre’l formen fàcilment ions +1, fet que explica bona part de la seva química iònica i la seva elevada reactivitat.
La configuració [He] 2s1 deixa un electró extern relativament fàcil de retirar. En baixar pel grup, aquest electró queda més allunyat del nucli i la reactivitat del metall sol augmentar.
La forma química dominant del liti és l’estat d’oxidació +1. Són comuns els seus halurs, hidròxids i sals amb oxigen; el metall lliure és poc freqüent a la natura per la seva elevada reactivitat.
A temperatura ambient, l’estat de referència és sòlid. La densitat indicada és 0.534 g/cm³. El punt de fusió és 453.6 K (180.5 °C). El punt d’ebullició és 1 603 K (1 330 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.
El liti s’obté de minerals i salmorres riques en sals de liti. Les seves aplicacions actuals inclouen bateries, vidres especials i determinats aliatges.
El liti participa en determinades químiques de bateries, com material d’elèctrode, component de l’electròlit o part activa de la cel·la segons el disseny.
El liti s’incorpora a vidres especials per a modificar índex de refracció, expansió tèrmica, resposta òptica o durabilitat química.
El liti s’afegeix a aliatges per a modificar resistència mecànica, corrosió, comportament de fusió o prestacions a alta temperatura.
El liti és al període 2, grup 1 i bloc s. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com hidrogen, beril·li, sodi i magnesi. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
El descobriment del liti s’associa a Johan August Arfwedson. El reconeixement de l’element, l’aïllament d’una mostra i la identificació moderna mitjançant el nombre atòmic no sempre van tenir lloc al mateix temps.
El pes atòmic estàndard s’expressa com l’interval [6.938, 6.997]. Les proporcions isotòpiques poden variar lleugerament entre mostres naturals; una única xifra decimal amagaria aquesta variació real.
El liti té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.
El liti elemental reacciona amb facilitat amb la humitat i pot reaccionar violentament amb l’aigua. Cal mantenir-lo allunyat de l’aigua i de l’aire en condicions controlades.