Aliatges
El magnesi s’afegeix a aliatges per a modificar resistència mecànica, corrosió, comportament de fusió o prestacions a alta temperatura.
El magnesi és l’element 12 (Mg), situat al període 3, grup 2 i bloc s. A temperatura ambient, el seu estat de referència és sòlid. La seva configuració electrònica és [Ne] 3s2.
Els metalls alcalinoterris tenen dos electrons de valència. La pèrdua de tots dos condueix a l’ió +2, característic de bona part dels seus compostos.
La configuració [Ne] 3s2 s’ha de relacionar amb una energia d’ionització més gran que la dels alcalins veïns. Els seus compostos apareixen amb freqüència com òxids, carbonats, sulfats o halurs.
El magnesi apareix sobretot com a ió +2. Els compostos més habituals inclouen òxids, hidròxids, carbonats, sulfats i halurs; el metall lliure no sol trobar-se a la natura.
A temperatura ambient, l’estat de referència és sòlid. La densitat indicada és 1.738 g/cm³. El punt de fusió és 923 K (649.9 °C). El punt d’ebullició és 1 363 K (1 090 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.
A la pràctica, el magnesi es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com aliatges, focs artificials i biologia. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.
El magnesi s’afegeix a aliatges per a modificar resistència mecànica, corrosió, comportament de fusió o prestacions a alta temperatura.
Compostos de magnesi s’utilitzen en pirotècnia per produir color, llum, espurnes o modificar la combustió.
El magnesi participa en estructures biològiques, enzims, transferència d’electrons o metabolisme, segons la forma química present.
El magnesi és al període 3, grup 2 i bloc s. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com liti, beril·li, sodi, potassi i calci. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
El descobriment del magnesi s’associa a Joseph Black. El reconeixement de l’element, l’aïllament d’una mostra i la identificació moderna mitjançant el nombre atòmic no sempre van tenir lloc al mateix temps.
El pes atòmic estàndard s’expressa com l’interval [24.304, 24.307]. Les proporcions isotòpiques poden variar lleugerament entre mostres naturals; una única xifra decimal amagaria aquesta variació real.
El magnesi té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.
Els riscos associats al magnesi depenen de la forma química, la dosi i la via d’exposició. L’element, els seus ions i els seus compostos poden tenir efectes biològics i ambientals molt diferents; cal consultar les dades de seguretat de la substància que es manipula.