El sulfat continua sent un ió poliatòmic.
Els enllaços S–O són interns al sulfat; l’associació amb Cu²⁺ pertany al sòlid iònic.
El sulfat de coure(II) és CuSO₄, un sòlid iònic representat per Cu²⁺ i SO₄²⁻. Les càrregues +2 i −2 s’equilibren en proporció 1:1.
El balanç +2 + (−2) = 0 explica la unitat fórmula. El sòlid no és una petita molècula covalent Cu–S–O₄.
Els enllaços S–O són interns al sulfat; l’associació amb Cu²⁺ pertany al sòlid iònic.
Quatre posicions d’oxigen envolten S. Les descripcions per ressonància eviten llegir un únic Lewis com una distribució permanent dels enllaços S–O.
L’estructura real no s’ha de reduir a una única distribució fixa d’enllaços simples i dobles.
Afegir cinc aigües de cristal·lització produeix CuSO₄·5H₂O. Canvien fórmula, massa molar i estructura cristal·lina; el pentahidrat no és simplement un altre nom de CuSO₄ anhidre.
Les cinc H₂O pertanyen a la fórmula del cristall hidratat; no són simple humitat accidental.
| Fórmula | CuSO₄ |
|---|---|
| CAS | 7758-98-7 |
| Forma representada | sulfat de coure(II) anhidre |
| Hidrat comú | CuSO₄·5H₂O |
No en el sòlid: és material iònic representat per Cu²⁺/SO₄²⁻.
No. El pentahidrat conté cinc aigües de cristal·lització.
No. L’aigua de cristal·lització afegeix massa i forma part de la fórmula.