Els dipols d’enllaç no es cancel·len.
L’oxigen atrau els electrons O–H més fortament que l’hidrogen. Com que els dos enllaços no apunten en direccions oposades, les contribucions dipolars no s’anul·len.
L’aigua és un compost molecular format per dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen. La molècula és angular, no lineal. Aquesta geometria, juntament amb la polaritat dels enllaços O–H, produeix un dipol molecular net.
Els tres àtoms no estan alineats. L’oxigen ocupa el vèrtex d’una forma H–O–H doblegada. Per començar n’hi ha prou amb la forma; el valor numèric de l’angle ve després.
L’oxigen atrau els electrons O–H més fortament que l’hidrogen. Com que els dos enllaços no apunten en direccions oposades, les contribucions dipolars no s’anul·len.
L’angle es mesura a l’oxigen entre les dues direccions O–H. El símbol ≈ és deliberat: 104,5° és un valor experimental arrodonit per a una molècula aïllada en fase gasosa.
Els dominis electrònics al voltant de l’oxigen es repel·leixen. El model tetraèdric de dominis ajuda a entendre per què l’angle molecular és menor que 109,5°.
Un enllaç covalent O–H pertany a una molècula. Una interacció H···O d’enllaç d’hidrogen té lloc entre molècules diferents.
Dues molècules d’aigua poden transferir un protó: H₂O + H₂O ⇌ H₃O⁺ + OH⁻. En condicions neutres, aquestes espècies són molt minoritàries.
| Fórmula | H₂O |
|---|---|
| CAS | 7732-18-5 |
| PubChem CID | 962 |
109,5° és l’angle ideal de quatre direccions tetraèdriques. Els parells solitaris modifiquen les repulsions i redueixen l’angle entre els enllaços O–H.
No. O–H és covalent i intramolecular; H···O és una interacció intermolecular.
No. La geometria fluctua i l’entorn condensat modifica la distribució; 104,5° és una referència gasosa arrodonida.