Lineal no vol dir «enllaços apolars».
Cada enllaç C=O té separació parcial de càrrega. La polaritat molecular depèn de la suma vectorial de les dues contribucions.
El diòxid de carboni és CO₂, una molècula lineal O=C=O. Cada enllaç C=O és polar, però la simetria molecular fa que les dues contribucions dipolars es cancel·lin.
El carboni és al centre i els dos oxígens ocupen direccions oposades. La primera representació útil és O=C=O.
Cada enllaç C=O té separació parcial de càrrega. La polaritat molecular depèn de la suma vectorial de les dues contribucions.
Els dos enllaços C=O equivalents apunten en sentits oposats en la molècula lineal ideal. La suma és zero: CO₂ no té dipol molecular permanent.
En H₂O la forma angular impedeix la cancel·lació. En CO₂, linealitat i simetria permeten una compensació completa.
Una part queda com CO₂(aq). Una petita fracció s’hidrata a H₂CO₃ i els equilibris àcid–base connecten H₂CO₃, HCO₃⁻ i CO₃²⁻.
El gel sec conté unitats moleculars de CO₂ mantingudes per interaccions intermoleculars, no per una xarxa covalent infinita.
| Fórmula | CO₂ |
|---|---|
| CAS | 124-38-9 |
| PubChem CID | 280 |
La polaritat és vectorial. Dos dipols iguals i oposats es cancel·len en la geometria lineal.
No. Estan connectats per un equilibri d’hidratació, però són espècies químiques diferents.
No. Algunes vibracions trenquen instantàniament la simetria i són actives a l’infraroig.