El nombre de grups –OH defineix classes diferents.
Metanol: un; etilenglicol: dos; glicerol: tres.
L’etilenglicol és C₂H₆O₂ amb estructura HO–CH₂–CH₂–OH. Dos grups hidroxil són als extrems d’una cadena de dos carbonis: és un diol.
HO–CH₂–CH₂–OH fa explícits els dos hidroxils i distingeix l’etilenglicol de compostos amb el mateix recompte d’àtoms però connectivitat diferent.
Metanol: un; etilenglicol: dos; glicerol: tres.
Cada carboni és localment tetraèdric i la rotació al voltant de C–C produeix conformacions diferents. Els dos –OH es poden acostar o separar.
La flexibilitat influeix en interaccions intra- i intermoleculars sense canviar la identitat del compost.
Comparar metanol, etilenglicol i glicerol mostra la tendència, però les propietats macroscòpiques no segueixen una regla lineal simple perquè mida i geometria també canvien.
Això contribueix a l’afinitat per l’aigua, però les propietats de les barreges també reflecteixen termodinàmica no ideal.
| Fórmula | C₂H₆O₂ / HOCH₂CH₂OH |
|---|---|
| CAS | 107-21-1 |
| PubChem CID | 174 |
Històricament, glicol es va convertir en nom comú de l’età-1,2-diol i després de diols relacionats.
No. Les propietats col·lectives són emergents i no escalen linealment amb el nombre de grups.
Normalment no. És una formulació amb aigua i additius.