Un electró desaparellat respon a un camp magnètic.
El paramagnetisme de NO₂ deriva directament del seu estat electrònic radicalari.
El diòxid de nitrogen és NO₂, un radical molecular angular amb un nombre imparell d’electrons de valència. Un electró queda desaparellat; forma part de la identitat electrònica de NO₂ i explica el paramagnetisme.
El punt de l’esquema representa l’electró imparell. A la vista inicial n’hi ha prou amb veure forma angular + radical.
El paramagnetisme de NO₂ deriva directament del seu estat electrònic radicalari.
El valor és un arrodoniment de la geometria experimental en fase gasosa. La molècula continua clarament angular i més oberta que 120°.
El radical no és un defecte del dibuix: reflecteix el nombre real d’electrons de valència del NO₂ neutre.
La dimerització aparella els electrons desaparellats i forma un nou enllaç N–N. L’equilibri 2 NO₂ ⇌ N₂O₄ depèn de temperatura i pressió.
La identitat molecular de NO₂ continua definida, però una mostra macroscòpica en equilibri pot contenir les dues espècies.
| Fórmula | NO₂ |
|---|---|
| CAS | 10102-44-0 |
| PubChem CID | 3032552 |
El total d’electrons de valència de la molècula neutra és imparell i queda un electró desaparellat.
No. És un valor experimental gasós arrodonit.
La formació de l’enllaç N–N aparella els electrons desaparellats i pot estabilitzar el sistema segons les condicions.