Carbonil i nitrògens estan conjugats.
Els parells solitaris dels nitrògens es poden deslocalitzar cap al carbonil i canvien la naturalesa dels enllaços C–N.
La urea és CH₄N₂O amb estructura H₂N–C(=O)–NH₂. Un carboni carbonílic està unit directament a dos nitrògens. La ressonància entre els parells solitaris dels nitrògens i el carbonil modifica els enllaços C–N.
La fórmula H₂N–C(=O)–NH₂ fa immediata la connectivitat. El carboni central pertany al carbonil i connecta els dos nitrògens.
Els parells solitaris dels nitrògens es poden deslocalitzar cap al carbonil i canvien la naturalesa dels enllaços C–N.
La donació electrònica dels nitrògens cap al carbonil redueix la llibertat de rotació C–N i afavoreix una geometria aproximadament plana de l’esquelet pesant.
El caràcter parcialment doble de la ressonància afavoreix l’alineament orbital i limita la rotació.
Els grups N–H poden donar enllaços d’hidrogen i l’oxigen carbonílic els pot acceptar. Aquestes interaccions organitzen fortament el sòlid i dissolucions concentrades.
Els nitrògens amídics són menys bàsics que una amina ordinària perquè els parells solitaris participen en la conjugació amb el carbonil.
| Fórmula | CH₄N₂O / CO(NH₂)₂ |
|---|---|
| CAS | 57-13-6 |
| PubChem CID | 1176 |
No completament: la ressonància els dona caràcter parcialment doble.
La conjugació s’afavoreix quan els orbitals dels nitrògens i del carbonil es mantenen alineats.
Els parells solitaris s’estabilitzen per deslocalització cap al carbonil i estan menys disponibles per protonar-se.