Dos Fe per tres O.
La proporció 2:3 és estequiomètrica; no s’ha de llegir com una molècula discreta de cinc àtoms.
L’òxid de ferro(III) és Fe₂O₃, però el sòlid habitual no està format per petites molècules Fe₂O₃. La fórmula expressa una proporció global de dos ferros per tres oxígens en un sòlid cristal·lí extens.
En el sòlid, àtoms i ions no s’agrupen en entitats Fe₂O₃ aïllades. La fórmula registra la proporció global 2 Fe : 3 O.
La proporció 2:3 és estequiomètrica; no s’ha de llegir com una molècula discreta de cinc àtoms.
Dos Fe³⁺ aporten +6 i tres O²⁻ −6. El model explica neutralitat i estat d’oxidació; el cristall real té interaccions extenses amb contribucions iòniques i covalents.
En el cristall, la densitat electrònica i les interaccions es distribueixen pel sòlid.
Segons l’aigua, l’oxigen, les sals, el temps i l’ambient, la corrosió del ferro pot produir diversos òxids i oxihidròxids. Fe₂O₃ és un compost rellevant, no la fórmula universal del rovell.
Identificar una fase exigeix composició i estructura, no només color o origen.
| Fórmula | Fe₂O₃ |
|---|---|
| CAS | 1309-37-1 |
| Forma cristal·lina comuna | hematita |
No en el sòlid habitual: és una fórmula de composició d’una xarxa cristal·lina extensa.
Proporciona un model simple de balanç de càrrega i estats d’oxidació.
No. Pot contenir una barreja de diverses fases amb ferro, oxigen i sovint hidrogen/aigua.