Classe química
Un sucre simple, no un disacàrid.
Glucosa i fructosa són monosacàrids. La sacarosa uneix una unitat de glucosa amb una de fructosa.
Monosacàrid · glúcid · aldohexosa
Glucosa
C₆H₁₂O₆
La glucosa és un sucre i un monosacàrid. És una aldohexosa: té sis àtoms de carboni i, en la forma oberta, una funció aldehid. En aigua, la D-glucosa es troba de manera aclaparadora en formes cícliques de glucopiranosa.
Distinció quotidiana: la glucosa és un sucre, però no és el sucre de taula. El sucre de taula és sacarosa, un disacàrid format per una unitat de glucosa i una de fructosa.
Essencial
La glucosa és un monosacàrid aldohexosa.
«Monosacàrid» vol dir que no es pot hidrolitzar en un glúcid més simple. «Aldohexosa» afegeix dues dades: sis carbonis i una funció aldehid en la representació de cadena oberta.
En detall
Un dibuix pla no és suficient: l’estereoquímica importa.
L’orientació espacial dels grups forma part de la identitat molecular. La representació estereoquímica fa explícites aquestes orientacions.
Per què diversos dibuixos?
Cada representació respon una pregunta diferent.
Haworth destaca l’anell; els enllaços estereogràfics mostren l’orientació; la cadena oberta revela el carbonil.
Representacions de la glucosa
Canviar de representació ajuda a separar connectivitat, anell i estereoquímica.
Entendre
Les formes α i β s’interconverteixen en dissolució.
L’obertura transitòria de l’anell permet passar per una forma carbonílica i tornar a tancar el cicle. La barreja evoluciona cap a un equilibri: és la mutarotació.
Sucre reductor
La glucosa pot comportar-se com un sucre reductor.
L’equilibri amb una petita població de cadena oberta fa accessible una funció carbonil capaç de participar en les reaccions característiques dels sucres reductors.
Identificadors de referència
Identitat química de la glucosa.
| Fórmula | C₆H₁₂O₆ |
|---|---|
| CAS | 50-99-7 |
| Forma natural habitual | D-glucosa |
Aprofundir
Què cal afegir al model bàsic.
Per què glucosa i fructosa tenen la mateixa fórmula?
Són isòmers: mateix nombre d’àtoms, però connectivitat i química del carbonil diferents.
La cadena oberta domina en aigua?
No. És minoritària; predominen clarament les formes cícliques glucopiranosa.
Què canvia exactament entre α i β?
La configuració del carboni anomèric C1; la resta de la configuració de la D-glucosa es conserva.
Elements constituents