H₂O₂ té una connectivitat diferent de H₂O.
L’aigua té un únic oxigen central; H₂O₂ conté dos oxígens units entre si.
El peròxid d’hidrogen és H₂O₂ amb connectivitat H–O–O–H. La característica estructural essencial és l’enllaç simple O–O, que distingeix els peròxids de l’aigua i dels òxids ordinaris.
La fórmula H₂O₂ només compta els àtoms. Escriure H–O–O–H mostra que els dos oxígens estan directament enllaçats.
L’aigua té un únic oxigen central; H₂O₂ conté dos oxígens units entre si.
Al voltant de l’enllaç O–O, el peròxid d’hidrogen en fase gasosa adopta una conformació no plana. El dibuix en perspectiva mostra profunditat sense fixar tota la dinàmica torsional.
La conformació reflecteix l’equilibri entre interaccions electròniques i repulsions.
L’equació global 2 H₂O₂ → 2 H₂O + O₂ conserva els àtoms. També és una desproporció: l’oxigen del peròxid, −1, acaba a −2 en H₂O i 0 en O₂.
La velocitat depèn de les condicions i pot augmentar molt amb catalitzadors o impureses.
| Fórmula | H₂O₂ |
|---|---|
| CAS | 7722-84-1 |
| PubChem CID | 784 |
En l’enllaç O–O els àtoms idèntics comparteixen els electrons per igual en el càlcul; en O–H els electrons s’assignen a O.
No en fase gasosa: la conformació d’equilibri és no plana.
No. L’equació global no mostra totes les etapes microscòpiques.