L’enllaç O–H és covalent dins de l’ió hidròxid.
La interacció entre Na⁺ i OH⁻ pertany al sòlid iònic, no a una molècula aïllada.
L’hidròxid de sodi és NaOH, un sòlid iònic format per Na⁺ i OH⁻. No és una petita molècula covalent Na–O–H. En aigua la xarxa se separa en ions solvatats i OH⁻ és l’espècie bàsica principal.
La unitat fórmula expressa neutralitat elèctrica. El sodi és Na⁺ i l’hidròxid és l’anió poliatòmic OH⁻; dibuixar un enllaç covalent Na–O donaria un model erroni.
La interacció entre Na⁺ i OH⁻ pertany al sòlid iònic, no a una molècula aïllada.
L’hidròxid de sodi és un electròlit fort. OH⁻ és l’espècie bàsica reactiva; Na⁺ sovint actua com a ió espectador en reaccions àcid–base simples.
El NaOH dissolt es troba essencialment dissociat; concentració i quantitat dissolta són conceptes diferents.
Per a un àcid fort i NaOH en aigua, els ions espectadors es poden ometre. El canvi central és H₃O⁺ + OH⁻ → 2 H₂O.
Un ió espectador és físicament a la dissolució; simplement és igual abans i després.
| Fórmula | NaOH |
|---|---|
| CAS | 1310-73-2 |
| PubChem CID | 14798 |
No en el sòlid: és un material iònic representat per unitats fórmula.
El balanç entre trencar la xarxa i hidratar els ions és globalment exotèrmic per a NaOH en aigua.
Perquè el NaOH dissolt aporta essencialment OH⁻, no un equilibri important de molècules NaOH no ionitzades.