Fibra òptica
Compostos de germani s’utilitzen en materials de fibra òptica per a modificar índex de refracció, transmissió o resposta òptica.
El germani és l’element 32 (Ge), situat al període 4, grup 14 i bloc p. A temperatura ambient, el seu estat de referència és sòlid. La seva configuració electrònica és [Ar] 3d10 4s2 4p2.
Els elements del grup 14 tenen quatre electrons de valència. Els membres lleugers presenten un fort caràcter covalent, mentre que el caràcter metàl·lic augmenta en baixar pel grup.
La configuració [Ar] 3d10 4s2 4p2 situa el germani en aquesta família. L’estructura i l’estat d’oxidació determinen després les propietats dels seus materials i compostos.
El germani pot formar xarxes covalents i una gran varietat d’òxids, halurs, hidrurs i compostos amb metalls. El seu comportament se situa entre el dels no metalls i el dels metalls.
A temperatura ambient, l’estat de referència és sòlid. La densitat indicada és 5.323 g/cm³. El punt de fusió és 1 211 K (938.3 °C). El punt d’ebullició és 3 106 K (2 833 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.
A la pràctica, el germani es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com fibra òptica, semiconductors i òptica infraroja. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.
Compostos de germani s’utilitzen en materials de fibra òptica per a modificar índex de refracció, transmissió o resposta òptica.
El germani forma part de materials semiconductors el comportament elèctric dels quals pot controlar-se mitjançant composició, puresa i dopatge.
Compostos de germani s’utilitzen en òptica infraroja quan transmeten o controlen radiació en aquestes longituds d’ona.
El germani és al període 4, grup 14 i bloc p. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com alumini, silici, fòsfor, gal·li i arsènic. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
El descobriment del germani s’associa a Clemens Winkler. El reconeixement de l’element, l’aïllament d’una mostra i la identificació moderna mitjançant el nombre atòmic no sempre van tenir lloc al mateix temps.
El pes atòmic estàndard és 72.630(8). Aquest valor representa la composició isotòpica del material terrestre natural i no la massa d’un únic àtom concret.
El germani té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.
Els riscos associats al germani depenen de la forma química, la dosi i la via d’exposició. L’element, els seus ions i els seus compostos poden tenir efectes biològics i ambientals molt diferents; cal consultar les dades de seguretat de la substància que es manipula.