Element químic · fitxa de referència

49In

Indi

L’indi és l’element 49 (In), situat al període 5, grup 13 i bloc p. A temperatura ambient, el seu estat de referència és sòlid. La seva configuració electrònica és [Kr] 4d10 5s2 5p1.

Nombre atòmic49

Pes atòmic estàndard114.818(1)

Grup13

Període5

Blocp

Configuració electrònica[Kr] 4d10 5s2 5p1

Estructura electrònica

Què determina la seva química

Els àtoms del grup 13 tenen tres electrons de valència a les subcapes s i p. L’equilibri entre els enllaços covalents i els estats d’oxidació positius canvia a mesura que augmenta la mida atòmica.

La configuració [Kr] 4d10 5s2 5p1 determina els electrons externs disponibles per a enllaçar. El comportament concret depèn de l’estructura del compost i de l’estat d’oxidació.

Formes químiques

Compostos, ions i materials

L’indi forma el metall elemental, aliatges i nombrosos compostos iònics o covalents, entre els quals òxids, halurs i sals. Els seus estats d’oxidació depenen de l’estructura electrònica i de l’entorn químic.

Comportament físic

Estat i canvis de fase

A temperatura ambient, l’estat de referència és sòlid. La densitat indicada és 7.31 g/cm³. El punt de fusió és 429.7 K (156.6 °C). El punt d’ebullició és 2 345 K (2 072 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.

Presència i aplicacions

On es troba l’indi i per a què s’utilitza

A la pràctica, l’indi es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com pantalles tàctils, semiconductors i aliatges. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.

A la pràctica

Exemples d’usos reals

Pantalles tàctils

Compostos transparents conductors que contenen indi s’utilitzen en algunes pantalles tàctils i dispositius optoelectrònics.

Semiconductors

L’indi forma part de materials semiconductors el comportament elèctric dels quals pot controlar-se mitjançant composició, puresa i dopatge.

Aliatges

L’indi s’afegeix a aliatges per a modificar resistència mecànica, corrosió, comportament de fusió o prestacions a alta temperatura.

Posició periòdica

Què indiquen els elements veïns

L’indi és al període 5, grup 13 i bloc p. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com zinc, gal·li, germani, cadmi i estany. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.

Dades de referència

Propietats físiques i atòmiques

Classificaciómetall posttransició

Estat a temperatura ambientsòlid

Capes electròniques2 · 8 · 18 · 18 · 3

Densitat7.31 g/cm³

Punt de fusió429.7 K (156.6 °C)

Punt d’ebullició2 345 K (2 072 °C)

Electronegativitat de Pauling1.78

Primera energia d’ionització558.3 kJ/mol

Afinitat electrònica37.04 kJ/mol

Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.

Història

Descobriment i identificació

El descobriment de l’indi s’associa a Ferdinand Reich. El reconeixement de l’element, l’aïllament d’una mostra i la identificació moderna mitjançant el nombre atòmic no sempre van tenir lloc al mateix temps.

Isòtops i pes atòmic

Com afecta els valors la composició isotòpica

El pes atòmic estàndard és 114.818(1). Aquest valor representa la composició isotòpica del material terrestre natural i no la massa d’un únic àtom concret.

L’indi té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.

Seguretat

Manipulació i exposició

Els riscos associats a l’indi depenen de la forma química, la dosi i la via d’exposició. L’element, els seus ions i els seus compostos poden tenir efectes biològics i ambientals molt diferents; cal consultar les dades de seguretat de la substància que es manipula.