Bateries
El plom participa en determinades químiques de bateries, com material d’elèctrode, component de l’electròlit o part activa de la cel·la segons el disseny.
El plom és l’element 82 (Pb), situat al període 6, grup 14 i bloc p. A temperatura ambient, el seu estat de referència és sòlid. La seva configuració electrònica és [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p2.
Els elements del grup 14 tenen quatre electrons de valència. Els membres lleugers presenten un fort caràcter covalent, mentre que el caràcter metàl·lic augmenta en baixar pel grup.
La configuració [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p2 situa el plom en aquesta família. L’estructura i l’estat d’oxidació determinen després les propietats dels seus materials i compostos.
El plom forma el metall elemental, aliatges i nombrosos compostos iònics o covalents, entre els quals òxids, halurs i sals. Els seus estats d’oxidació depenen de l’estructura electrònica i de l’entorn químic.
A temperatura ambient, l’estat de referència és sòlid. La densitat indicada és 11.34 g/cm³. El punt de fusió és 600.6 K (327.5 °C). El punt d’ebullició és 2 022 K (1 749 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.
A la pràctica, el plom es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com bateries, blindatge contra la radiació i construcció. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.
El plom participa en determinades químiques de bateries, com material d’elèctrode, component de l’electròlit o part activa de la cel·la segons el disseny.
La densitat elevada del plom permet atenuar radiació ionitzant en blindatges i barreres dissenyats per a usos controlats.
Els materials que contenen plom s’utilitzen en construcció quan les seves propietats mecàniques, químiques o tèrmiques són adequades.
El plom és al període 6, grup 14 i bloc p. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com indi, estany, antimoni, tal·li i bismut. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
El plom o els materials que en contenen es coneixen des de l’antiguitat, molt abans de la química moderna. El seu ús antic, la identificació química de l’element i la seva definició actual mitjançant el nombre atòmic corresponen a etapes històriques diferents.
El pes atòmic estàndard s’expressa com l’interval [206.14, 207.94]. Les proporcions isotòpiques poden variar lleugerament entre mostres naturals; una única xifra decimal amagaria aquesta variació real.
El plom té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.
El plom és tòxic, especialment per al sistema nerviós en desenvolupament. Cal controlar l’exposició procedent de pols, pintures, materials contaminats i treballs industrials.