Element químic · fitxa de referència

50Sn

Estany

L’estany és l’element 50 (Sn), situat al període 5, grup 14 i bloc p. A temperatura ambient, el seu estat de referència és sòlid. La seva configuració electrònica és [Kr] 4d10 5s2 5p2.

Nombre atòmic50

Pes atòmic estàndard118.710(7)

Grup14

Període5

Blocp

Configuració electrònica[Kr] 4d10 5s2 5p2

Estructura electrònica

Què determina la seva química

Els elements del grup 14 tenen quatre electrons de valència. Els membres lleugers presenten un fort caràcter covalent, mentre que el caràcter metàl·lic augmenta en baixar pel grup.

La configuració [Kr] 4d10 5s2 5p2 situa l’estany en aquesta família. L’estructura i l’estat d’oxidació determinen després les propietats dels seus materials i compostos.

Formes químiques

Compostos, ions i materials

L’estany forma el metall elemental, aliatges i nombrosos compostos iònics o covalents, entre els quals òxids, halurs i sals. Els seus estats d’oxidació depenen de l’estructura electrònica i de l’entorn químic.

Comportament físic

Estat i canvis de fase

A temperatura ambient, l’estat de referència és sòlid. La densitat indicada és 7.365 g/cm³. El punt de fusió és 505.1 K (231.9 °C). El punt d’ebullició és 2 875 K (2 602 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.

Presència i aplicacions

On es troba l’estany i per a què s’utilitza

A la pràctica, l’estany es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com soldadura, recobriments i bronze. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.

A la pràctica

Exemples d’usos reals

Soldadura

L’estany s’utilitza en determinades soldadures toves per ajustar el punt de fusió, la humectació i les propietats de la unió.

Recobriments

L’estany s’utilitza en recobriments destinats a protegir una superfície o modificar les seves propietats òptiques, químiques, elèctriques o mecàniques.

Bronze

L’estany és un component clàssic del bronze, on modifica duresa, resistència i comportament de fosa del coure.

Posició periòdica

Què indiquen els elements veïns

L’estany és al període 5, grup 14 i bloc p. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com gal·li, germani, arsènic, indi i antimoni. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.

Dades de referència

Propietats físiques i atòmiques

Classificaciómetall posttransició

Estat a temperatura ambientsòlid

Capes electròniques2 · 8 · 18 · 18 · 4

Densitat7.365 g/cm³

Punt de fusió505.1 K (231.9 °C)

Punt d’ebullició2 875 K (2 602 °C)

Electronegativitat de Pauling1.96

Primera energia d’ionització708.6 kJ/mol

Afinitat electrònica107.3 kJ/mol

Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.

Història

Descobriment i identificació

L’estany es coneixia ja abans de 3500 a. C. Com el seu ús precedeix la química moderna, convé distingir entre ús del material, identificació química de l’element i definició posterior pel nombre atòmic.

Isòtops i pes atòmic

Com afecta els valors la composició isotòpica

El pes atòmic estàndard és 118.710(7). Aquest valor representa la composició isotòpica del material terrestre natural i no la massa d’un únic àtom concret.

L’estany té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.

Seguretat

Manipulació i exposició

Els riscos associats a l’estany depenen de la forma química, la dosi i la via d’exposició. L’element, els seus ions i els seus compostos poden tenir efectes biològics i ambientals molt diferents; cal consultar les dades de seguretat de la substància que es manipula.