Retardants de flama
Compostos d’antimoni s’han utilitzat com retardants de flama per a modificar la ignició o propagació de la combustió.
L’antimoni és l’element 51 (Sb), situat al període 5, grup 15 i bloc p. A temperatura ambient, el seu estat de referència és sòlid. La seva configuració electrònica és [Kr] 4d10 5s2 5p3.
Els àtoms del grup 15 tenen cinc electrons de valència. Poden formar tres enllaços covalents, participar en enllaços múltiples i adoptar diferents estats d’oxidació.
La configuració [Kr] 4d10 5s2 5p3 situa l’antimoni en aquesta família, la química de la qual evoluciona des de membres clarament no metàl·lics cap a altres amb un caràcter metàl·lic més marcat.
L’antimoni pot formar xarxes covalents i una gran varietat d’òxids, halurs, hidrurs i compostos amb metalls. El seu comportament se situa entre el dels no metalls i el dels metalls.
A temperatura ambient, l’estat de referència és sòlid. La densitat indicada és 6.697 g/cm³. El punt de fusió és 903.8 K (630.6 °C). El punt d’ebullició és 1 908 K (1 635 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.
A la pràctica, l’antimoni es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com retardants de flama, aliatges i semiconductors. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.
Compostos d’antimoni s’han utilitzat com retardants de flama per a modificar la ignició o propagació de la combustió.
L’antimoni s’afegeix a aliatges per a modificar resistència mecànica, corrosió, comportament de fusió o prestacions a alta temperatura.
L’antimoni forma part de materials semiconductors el comportament elèctric dels quals pot controlar-se mitjançant composició, puresa i dopatge.
L’antimoni és al període 5, grup 15 i bloc p. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com germani, arsènic, seleni, estany i tel·luri. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
L’antimoni es coneixia ja abans de 3000 a. C. Com el seu ús precedeix la química moderna, convé distingir entre ús del material, identificació química de l’element i definició posterior pel nombre atòmic.
El pes atòmic estàndard és 121.760(1). Aquest valor representa la composició isotòpica del material terrestre natural i no la massa d’un únic àtom concret.
L’antimoni té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.
Els riscos associats a l’antimoni depenen de la forma química, la dosi i la via d’exposició. L’element, els seus ions i els seus compostos poden tenir efectes biològics i ambientals molt diferents; cal consultar les dades de seguretat de la substància que es manipula.