Element químic · fitxa de referència

51Sb

Antimoni

L’antimoni és l’element 51 (Sb), situat al període 5, grup 15 i bloc p. A temperatura ambient, el seu estat de referència és sòlid. La seva configuració electrònica és [Kr] 4d10 5s2 5p3.

Nombre atòmic51

Pes atòmic estàndard121.760(1)

Grup15

Període5

Blocp

Configuració electrònica[Kr] 4d10 5s2 5p3

Estructura electrònica

Què determina la seva química

Els àtoms del grup 15 tenen cinc electrons de valència. Poden formar tres enllaços covalents, participar en enllaços múltiples i adoptar diferents estats d’oxidació.

La configuració [Kr] 4d10 5s2 5p3 situa l’antimoni en aquesta família, la química de la qual evoluciona des de membres clarament no metàl·lics cap a altres amb un caràcter metàl·lic més marcat.

Formes químiques

Compostos, ions i materials

L’antimoni pot formar xarxes covalents i una gran varietat d’òxids, halurs, hidrurs i compostos amb metalls. El seu comportament se situa entre el dels no metalls i el dels metalls.

Comportament físic

Estat i canvis de fase

A temperatura ambient, l’estat de referència és sòlid. La densitat indicada és 6.697 g/cm³. El punt de fusió és 903.8 K (630.6 °C). El punt d’ebullició és 1 908 K (1 635 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.

Presència i aplicacions

On es troba l’antimoni i per a què s’utilitza

A la pràctica, l’antimoni es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com retardants de flama, aliatges i semiconductors. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.

A la pràctica

Exemples d’usos reals

Retardants de flama

Compostos d’antimoni s’han utilitzat com retardants de flama per a modificar la ignició o propagació de la combustió.

Aliatges

L’antimoni s’afegeix a aliatges per a modificar resistència mecànica, corrosió, comportament de fusió o prestacions a alta temperatura.

Semiconductors

L’antimoni forma part de materials semiconductors el comportament elèctric dels quals pot controlar-se mitjançant composició, puresa i dopatge.

Posició periòdica

Què indiquen els elements veïns

L’antimoni és al període 5, grup 15 i bloc p. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com germani, arsènic, seleni, estany i tel·luri. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.

Dades de referència

Propietats físiques i atòmiques

Classificaciómetal·loide

Estat a temperatura ambientsòlid

Capes electròniques2 · 8 · 18 · 18 · 5

Densitat6.697 g/cm³

Punt de fusió903.8 K (630.6 °C)

Punt d’ebullició1 908 K (1 635 °C)

Electronegativitat de Pauling2.05

Primera energia d’ionització831kJ/mol

Afinitat electrònica101.1 kJ/mol

Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.

Història

Descobriment i identificació

L’antimoni es coneixia ja abans de 3000 a. C. Com el seu ús precedeix la química moderna, convé distingir entre ús del material, identificació química de l’element i definició posterior pel nombre atòmic.

Isòtops i pes atòmic

Com afecta els valors la composició isotòpica

El pes atòmic estàndard és 121.760(1). Aquest valor representa la composició isotòpica del material terrestre natural i no la massa d’un únic àtom concret.

L’antimoni té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.

Seguretat

Manipulació i exposició

Els riscos associats a l’antimoni depenen de la forma química, la dosi i la via d’exposició. L’element, els seus ions i els seus compostos poden tenir efectes biològics i ambientals molt diferents; cal consultar les dades de seguretat de la substància que es manipula.