Semiconductors
L’arsènic forma part de materials semiconductors el comportament elèctric dels quals pot controlar-se mitjançant composició, puresa i dopatge.
L’arsènic és l’element 33 (As), situat al període 4, grup 15 i bloc p. A temperatura ambient, el seu estat de referència és sòlid. La seva configuració electrònica és [Ar] 3d10 4s2 4p3.
Els àtoms del grup 15 tenen cinc electrons de valència. Poden formar tres enllaços covalents, participar en enllaços múltiples i adoptar diferents estats d’oxidació.
La configuració [Ar] 3d10 4s2 4p3 situa l’arsènic en aquesta família, la química de la qual evoluciona des de membres clarament no metàl·lics cap a altres amb un caràcter metàl·lic més marcat.
L’arsènic pot formar xarxes covalents i una gran varietat d’òxids, halurs, hidrurs i compostos amb metalls. El seu comportament se situa entre el dels no metalls i el dels metalls.
A temperatura ambient, l’estat de referència és sòlid. La densitat indicada és 5.727 g/cm³. La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.
A la pràctica, l’arsènic es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com semiconductors, aliatges i protecció de la fusta. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.
L’arsènic forma part de materials semiconductors el comportament elèctric dels quals pot controlar-se mitjançant composició, puresa i dopatge.
L’arsènic s’afegeix a aliatges per a modificar resistència mecànica, corrosió, comportament de fusió o prestacions a alta temperatura.
Compostos d’arsènic s’han utilitzat per a protegir fusta contra organismes o degradació; el seu ús depèn de restriccions ambientals i toxicològiques.
L’arsènic és al període 4, grup 15 i bloc p. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com silici, fòsfor, sofre, germani i seleni. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
L’ús de l’arsènic està documentat des de l’edat del bronze. El seu ús antic precedeix la identificació química moderna i a la posterior definició de l’element pel nombre atòmic.
El pes atòmic estàndard és 74.921595(6). Aquest valor representa la composició isotòpica del material terrestre natural i no la massa d’un únic àtom concret.
L’arsènic té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.
Molts compostos d’arsènic són tòxics i carcinògens. El risc depèn de la forma química, la dosi i la via d’exposició.