Electrònica
El silici s’empra en components electrònics quan resulten útils la seva conductivitat, el comportament semiconductor, resposta òptica o estabilitat química.
El silici és l’element 14 (Si), situat al període 3, grup 14 i bloc p. A temperatura ambient, el seu estat de referència és sòlid. La seva configuració electrònica és [Ne] 3s2 3p2.
El silici pertany al grup 14 i té quatre electrons de valència. La seva química està dominada per enllaços covalents i per la capacitat de formar xarxes esteses.
La configuració [Ne] 3s2 3p2 ajuda a explicar el seu comportament semiconductor i l’estabilitat de molts enllaços Si–O. L’estructura del material és decisiva per a les seves propietats elèctriques i òptiques.
Entre els seus compostos més importants hi ha la sílice i els silicats, a més d’halurs i hidrurs. El silici elemental forma una xarxa covalent i és la base de nombrosos materials semiconductors.
A temperatura ambient, l’estat de referència és sòlid. La densitat indicada és 2.329 g/cm³. El punt de fusió és 1 688 K (1 415 °C). El punt d’ebullició és 3 538 K (3 265 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.
El silici és molt abundant a l’escorça terrestre, principalment en sílice i silicats. En forma purificada s’utilitza en electrònica, cèl·lules solars i vidres especials.
El silici s’empra en components electrònics quan resulten útils la seva conductivitat, el comportament semiconductor, resposta òptica o estabilitat química.
El silici intervé en materials fotovoltaics, contactes o capes semiconductores que converteixen la llum en electricitat.
El silici s’incorpora a vidres especials per a modificar índex de refracció, expansió tèrmica, resposta òptica o durabilitat química.
El silici és al període 3, grup 14 i bloc p. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com bor, carboni, nitrogen, alumini i fòsfor. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
El descobriment del silici s’associa a Jöns Jacob Berzelius. El reconeixement de l’element, l’aïllament d’una mostra i la identificació moderna mitjançant el nombre atòmic no sempre van tenir lloc al mateix temps.
El pes atòmic estàndard s’expressa com l’interval [28.084, 28.086]. Les proporcions isotòpiques poden variar lleugerament entre mostres naturals; una única xifra decimal amagaria aquesta variació real.
El silici té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.
Els riscos associats al silici depenen de la forma química, la dosi i la via d’exposició. L’element, els seus ions i els seus compostos poden tenir efectes biològics i ambientals molt diferents; cal consultar les dades de seguretat de la substància que es manipula.