Fòsfors luminescents
Compostos d’europi s’utilitzen en materials luminescents capaços d’emetre llum després d’una excitació adequada.
L’europi és l’element 63 (Eu), situat al període 6, grup — i bloc f. A temperatura ambient, el seu estat de referència és sòlid. La seva configuració electrònica és [Xe] 4f7 6s2.
Els lantànids es caracteritzen per l’ompliment de la subcapa 4f. L’estat d’oxidació +3 domina bona part de la seva química, mentre que els orbitals f parcialment ocupats originen propietats magnètiques i òptiques útils.
Els electrons 4f estan relativament apantallats, de manera que els lantànids veïns tenen un comportament químic molt semblant. Aquesta similitud fa que sigui difícil separar-los entre si.
L’europi apareix principalment com a ió +3 en òxids, halurs i compostos de coordinació. La seva química s’assembla molt a la dels lantànids veïns, tot i que les diferències electròniques produeixen propietats òptiques i magnètiques específiques.
A temperatura ambient, l’estat de referència és sòlid. La densitat indicada és 5.244g/cm³. El punt de fusió és 1 095 K (821.9 °C). El punt d’ebullició és 1 802 K (1 529 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.
A la pràctica, l’europi es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com fòsfors luminescents, tintes de seguretat i làsers. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.
Compostos d’europi s’utilitzen en materials luminescents capaços d’emetre llum després d’una excitació adequada.
Compostos d’europi poden produir respostes òptiques particulars utilitzades en tintes de seguretat i marcadors antifalsificació.
L’europi s’empra en medis làser, components òptics o processos de generació de llum a longituds d’ona específiques.
L’europi és al període 6, grup — i bloc f. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com prometi, samari, gadolini i terbi. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
El descobriment de l’europi s’associa a Eugène-Anatole Demarçay. El reconeixement de l’element, l’aïllament d’una mostra i la identificació moderna mitjançant el nombre atòmic no sempre van tenir lloc al mateix temps.
El pes atòmic estàndard és 151.964(1). Aquest valor representa la composició isotòpica del material terrestre natural i no la massa d’un únic àtom concret.
L’europi té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.
Els riscos associats a l’europi depenen de la forma química, la dosi i la via d’exposició. L’element, els seus ions i els seus compostos poden tenir efectes biològics i ambientals molt diferents; cal consultar les dades de seguretat de la substància que es manipula.