Bateries nuclears
Radioisòtops de prometi poden proporcionar calor o electricitat durant períodes llargs mitjançant la seva desintegració radioactiva.
El prometi és l’element 61 (Pm), situat al període 6, grup — i bloc f. A temperatura ambient, el seu estat de referència és sòlid. La seva configuració electrònica és [Xe] 4f5 6s2.
Els lantànids es caracteritzen per l’ompliment de la subcapa 4f. L’estat d’oxidació +3 domina bona part de la seva química, mentre que els orbitals f parcialment ocupats originen propietats magnètiques i òptiques útils.
Els electrons 4f estan relativament apantallats, de manera que els lantànids veïns tenen un comportament químic molt semblant. Aquesta similitud fa que sigui difícil separar-los entre si.
El prometi apareix principalment com a ió +3 en òxids, halurs i compostos de coordinació. La seva química s’assembla molt a la dels lantànids veïns, tot i que les diferències electròniques produeixen propietats òptiques i magnètiques específiques.
A temperatura ambient, l’estat de referència és sòlid. La densitat indicada és 7.26 g/cm³. El punt de fusió és 1 315 K (1 042 °C). El punt d’ebullició és 3 273 K (3 000 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.
A la pràctica, el prometi es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com bateries nuclears, recerca científica i pintura luminescent. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.
Radioisòtops de prometi poden proporcionar calor o electricitat durant períodes llargs mitjançant la seva desintegració radioactiva.
El prometi es produeix, aïlla o mesura principalment per estudiar tendències atòmiques, nuclears i periòdiques, més que per a un ús comercial a gran escala.
Compostos o radioisòtops de prometi s’han utilitzat en pintures luminescents; el seu ús depèn dels requisits de seguretat i radioprotecció.
El prometi és al període 6, grup — i bloc f. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com praseodimi, neodimi, samari i europi. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
El descobriment del prometi s’associa a Chien Shiung Wu. El reconeixement de l’element, l’aïllament d’una mostra i la identificació moderna mitjançant el nombre atòmic no sempre van tenir lloc al mateix temps.
El prometi no té un pes atòmic estàndard. No existeix una mescla isotòpica terrestre característica i estable que permeti calcular una mitjana d’abundàncies.
El prometi no té isòtops estables. Els seus isòtops són radioactius, de manera que la semivida i el mode de desintegració són dades essencials per estudiar-lo.
Els riscos associats al prometi depenen de la forma química, la dosi i la via d’exposició. L’element, els seus ions i els seus compostos poden tenir efectes biològics i ambientals molt diferents; cal consultar les dades de seguretat de la substància que es manipula.