Desintegració alfa

La desintegració alfa és una transformació nuclear en què un nucli pesant i inestable emet una partícula alfa, és a dir, un nucli d’heli-4. El balanç d’A i Z és simple, però l’energia, el retrocés i l’efecte túnel determinen la física real del procés.

El balanç nuclear

Una partícula alfa conté dos protons i dos neutrons. Si el nucli pare té nombre màssic A i nombre atòmic Z, el nucli fill té A − 4 i Z − 2. Per tant, la càrrega i el nombre total de nucleons es conserven.

(A, Z) → (A − 4, Z − 2) + ⁴₂He

nucli pareA, Znucli fillA − 4, Z − 2alfa
Una partícula alfa conté dos protons i dos neutrons. Si el nucli pare té nombre màssic A i nombre atòmic Z, el nucli fill té A − 4 i Z − 2. Per tant, la càrrega i el nombre total de nucleons es conserven.

Valor Q, energia alfa i retrocés

La diferència de massa entre l’estat inicial i els productes apareix com a energia alliberada. En el sistema de referència del nucli pare, el fill i l’alfa surten amb moments iguals i oposats. Com que el fill és molt més massiu, l’alfa rep la major part de l’energia cinètica. Les transicions entre estats nuclears ben definits produeixen energies alfa gairebé discretes.

energia alfabarrera de Coulombtúnel
Que Q sigui positiu només diu que la desintegració és energèticament possible. La partícula alfa encara ha d’escapar a través de la barrera coulombiana. L’efecte túnel quàntic li dona una probabilitat finita de travessar-la, i aquesta probabilitat és extraordinàriament sensible a l’energia alfa; petits canvis d’energia poden correspondre a enormes canvis de vida mitjana.

Per què Q positiu no implica una vida mitjana curta

Que Q sigui positiu només diu que la desintegració és energèticament possible. La partícula alfa encara ha d’escapar a través de la barrera coulombiana. L’efecte túnel quàntic li dona una probabilitat finita de travessar-la, i aquesta probabilitat és extraordinàriament sensible a l’energia alfa; petits canvis d’energia poden correspondre a enormes canvis de vida mitjana.

Interacció amb la matèria

Les partícules alfa tenen massa relativament gran i càrrega +2e. Ionitzen intensament i perden energia ràpidament, de manera que el seu abast és curt en comparació amb beta o gamma. Un abast curt no equival a innocuïtat: el risc depèn de l’energia dipositada i, sobretot, de si la font és externa o es troba dins del cos.

Exemples resolts

1. Completar una desintegració alfa

Solució

L’urani-238 té A = 238 i Z = 92. Després de l’emissió alfa, A = 234 i Z = 90: el nucli fill és tori-234.

2. Comprovar la conservació

Solució

Per A = 226 i Z = 88, el fill ha de tenir A = 222 i Z = 86. L’alfa aporta A = 4 i Z = 2, de manera que es recuperen els totals inicials.

3. Comparar energies de retrocés

Solució

L’alfa i el nucli fill tenen el mateix mòdul del moment. A igual moment, la partícula de massa menor té més energia cinètica; per això l’alfa rep la major part de l’energia cinètica.