Recerca científica
El franci es produeix, aïlla o mesura principalment per estudiar tendències atòmiques, nuclears i periòdiques, més que per a un ús comercial a gran escala.
El franci és l’element 87 (Fr), situat al període 7, grup 1 i bloc s. A temperatura ambient, el seu estat de referència és sòlid. La seva configuració electrònica és [Rn] 7s1.
Els metalls alcalins tenen un sol electró de valència. En perdre’l formen fàcilment ions +1, fet que explica bona part de la seva química iònica i la seva elevada reactivitat.
La configuració [Rn] 7s1 deixa un electró extern relativament fàcil de retirar. En baixar pel grup, aquest electró queda més allunyat del nucli i la reactivitat del metall sol augmentar.
La forma química dominant del franci és l’estat d’oxidació +1. Són comuns els seus halurs, hidròxids i sals amb oxigen; el metall lliure és poc freqüent a la natura per la seva elevada reactivitat.
A temperatura ambient, l’estat de referència és sòlid. El punt de fusió és 300 K (26.9 °C). El punt d’ebullició és 923K (676.9 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.
A la pràctica, el franci es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com recerca científica. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.
El franci es produeix, aïlla o mesura principalment per estudiar tendències atòmiques, nuclears i periòdiques, més que per a un ús comercial a gran escala.
El franci és al període 7, grup 1 i bloc s. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com cesi, bari i radi. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
El descobriment del franci s’associa a Marguerite Perey. El reconeixement de l’element, l’aïllament d’una mostra i la identificació moderna mitjançant el nombre atòmic no sempre van tenir lloc al mateix temps.
El franci no té un pes atòmic estàndard. No existeix una mescla isotòpica terrestre característica i estable que permeti calcular una mitjana d’abundàncies.
El franci no té isòtops estables. Els seus isòtops són radioactius, de manera que la semivida i el mode de desintegració són dades essencials per estudiar-lo.
El franci és radioactiu. El seu estudi requereix controls radiològics adequats a l’isòtop, l’activitat, el tipus de radiació i la forma química.