Element químic · fitxa de referència

18Ar

Argó

L’argó és l’element 18 (Ar), situat al període 3, grup 18 i bloc p. A temperatura ambient, el seu estat de referència és gasós. La seva configuració electrònica és [Ne] 3s2 3p6.

Nombre atòmic18

Pes atòmic estàndard[39.792, 39.963]

Grup18

Període3

Blocp

Configuració electrònica[Ne] 3s2 3p6

Estructura electrònica

Què determina la seva química

La capa electrònica externa és completa, cosa que redueix molt la tendència a guanyar, perdre o compartir electrons. Aquesta és la causa principal de la baixa reactivitat dels gasos nobles.

La configuració [Ne] 3s2 3p6 representa una capa de valència tancada. Els gasos nobles més pesants poden formar alguns compostos en condicions adequades, de manera que «inert» no significa una absència absoluta de química.

Formes químiques

Compostos, ions i materials

En condicions ordinàries, l’argó es presenta com àtoms aïllats. Els seus compostos estables són escassos en comparació amb els dels grups veïns, perquè la capa de valència és completa.

Comportament físic

Estat i canvis de fase

A temperatura ambient, l’estat de referència és gasós. La densitat indicada és 1.784 g/L. El punt de fusió és 83.81 K (-189.3 °C). El punt d’ebullició és 87.3 K (-185.8 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.

Presència i aplicacions

On es troba l’argó i per a què s’utilitza

A la pràctica, l’argó es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com soldadura, il·luminació i atmosferes inertes. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.

A la pràctica

Exemples d’usos reals

Soldadura

L’argó s’utilitza en determinats processos de soldadura com gas protector, component d’aliatge o part del consumible.

Il·luminació

L’argó s’utilitza en sistemes d’il·luminació perquè els seus àtoms o compostos emeten o interactuen amb la llum d’una manera útil i reproduïble.

Atmosferes inertes

L’argó s’utilitza per crear atmosferes inertes que limiten l’oxidació o reaccions no desitjades.

Posició periòdica

Què indiquen els elements veïns

L’argó és al període 3, grup 18 i bloc p. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com fluor, neó, clor, brom i criptó. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.

Dades de referència

Propietats físiques i atòmiques

Classificaciógas noble

Estat a temperatura ambientgas

Capes electròniques2 · 8 · 8

Densitat1.784 g/L

Punt de fusió83.81 K (-189.3 °C)

Punt d’ebullició87.3 K (-185.8 °C)

Electronegativitat de Pauling—

Primera energia d’ionització1 521 kJ/mol

Afinitat electrònica—

Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.

Història

Descobriment i identificació

El descobriment de l’argó s’associa a Lord Rayleigh. El reconeixement de l’element, l’aïllament d’una mostra i la identificació moderna mitjançant el nombre atòmic no sempre van tenir lloc al mateix temps.

Isòtops i pes atòmic

Com afecta els valors la composició isotòpica

El pes atòmic estàndard s’expressa com l’interval [39.792, 39.963]. Les proporcions isotòpiques poden variar lleugerament entre mostres naturals; una única xifra decimal amagaria aquesta variació real.

L’argó té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.

Seguretat

Manipulació i exposició

L’argó gasós no ha de ser necessàriament tòxic des del punt de vista químic, però pot desplaçar l’oxigen en espais tancats. La ventilació i el control d’oxigen són essencials quan se’n manipulen grans quantitats.