Retardants de flama
Compostos de brom s’han utilitzat com retardants de flama per a modificar la ignició o propagació de la combustió.
El brom és l’element 35 (Br), situat al període 4, grup 17 i bloc p. A temperatura ambient, el seu estat de referència és líquid. La seva configuració electrònica és [Ar] 3d10 4s2 4p5.
Els halògens tenen set electrons de valència. Guanyar un electró completa la capa externa; per això els ions halur −1 són molt comuns.
La configuració [Ar] 3d10 4s2 4p5 també permet enllaços covalents i diversos estats d’oxidació, sobretot en els halògens més pesants. La reactivitat i l’estat físic canvien En baixar pel grup.
El brom elemental és molt reactiu i els seus ions halur són formes químiques freqüents. També forma halurs d’hidrogen i de metalls, compostos interhalogenats i, segons l’element, compostos amb oxigen.
A temperatura ambient, l’estat de referència és líquid. La densitat indicada és 3.1028 g/cm³. El punt de fusió és 265.9 K (-7.2 °C). El punt d’ebullició és 332 K (58.85 °C). La pressió, la puresa i l’estructura cristal·lina poden modificar els valors mesurats.
A la pràctica, el brom es troba, es produeix o s’utilitza en àmbits com retardants de flama, fotografia i síntesi química. La forma química o isotòpica concreta en determina la funció.
Compostos de brom s’han utilitzat com retardants de flama per a modificar la ignició o propagació de la combustió.
Històricament, alguns compostos fotosensibles es van utilitzar en emulsions i processos fotogràfics.
El brom s’utilitza com a element, reactiu, catalitzador o precursor en la fabricació d’altres productes químics.
El brom és al període 4, grup 17 i bloc p. A l’entorn mostrat apareixen elements veïns reals com sofre, clor, argó, seleni i criptó. Comparar-los ajuda a observar tendències de mida atòmica, energia d’ionització, estats d’oxidació i tipus d’enllaç.
Els valors descriuen l’element o l’àtom neutre quan correspon. Les propietats físiques poden dependre de l’al·lòtrop, la pressió i les condicions de mesura.
El descobriment del brom s’associa a Antoine Jérôme Balard. El reconeixement de l’element, l’aïllament d’una mostra i la identificació moderna mitjançant el nombre atòmic no sempre van tenir lloc al mateix temps.
El pes atòmic estàndard s’expressa com l’interval [79.901, 79.907]. Les proporcions isotòpiques poden variar lleugerament entre mostres naturals; una única xifra decimal amagaria aquesta variació real.
El brom té almenys un isòtop estable. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons i pertanyen al mateix element, però difereixen en el nombre de neutrons i en la massa atòmica.
El brom elemental i alguns dels seus compostos reactius poden ser corrosius o tòxics. El risc depèn molt de la forma química i de la concentració.